Expulsió Moriscos Catalans

Despedida dels Moriscos

2010-09-09T03:04:00.001-07:00

Últim cap de setmana dels Moriscos a la Platja de les Delícies.
Dissabte dia 11 de setembre.... de 17h a 21h. parades i taller
Diumenge dia 12 de setembre....de les 17h a 21h...
de 17h. a 21h.Parades artesanes
a les 18h. conte infantil d´Al-fang-màgic a càrrec d´Eva Campomar
a les 19.30h. Concert de despedida a càrrec de Quico el Celio, el noi i el mut de les ferreries.
Moltes gràcies a tots.

2010-09-02T03:41:00.000-07:00

aquest divendres 2 de juliol...

2010-06-29T07:36:00.000-07:00

Divendres 2 de juliol

a les 18h. Al casal cultural el Maset presentacio del llibre " La Torre de l´Angel Custodi a carrec de Josep Bertomeu.

Taula rodona i xerrada sobre els 400 anys de l´expulsio dels moriscos a carrec de:
Paco Carles, Oscar Cid, Camilo Castella, Josep Bertomeu, Josep Pitarch i Polet.

disseny de les banderoles de la Rapita

2010-06-28T03:33:00.000-07:00

Actes preparats fins al 18 de juliol

2010-06-28T02:55:00.000-07:00

2010-06-28T02:34:00.000-07:00

Embarcament al Pailebot Santa Eulalia

2010-06-23T05:48:00.000-07:00

Embarcament al Pailebot Santa Eulàlia.

El Pailebot Santa Eulàlia és el vaixell insígnia del museu marítim de Barcelona. És un vaixell de fusta de 47 metres, tres pals de 27 metres d’altura i una superfície vèlica de 526 metres.

Actualment els del programa Thalassa realitzen un recorregut amb aquest vaixell en els 20 anys d’emissió d’aquest programa i amb la seva col•laboració, el diumenge 20 de juny i en mig d’una forta mestralada, es va fer un simbòlic i dramàtic embarcament de moriscos a aquest emblemàtic vaixell d’època.

Aquest embarcament es va fer sortint els moriscos amb els barquets en busca del vaixell que estava a l’entrada del Port de la Ràpita. El fort mestral va complicar molt el poder arribar al costat del vaixell i enfilar-se per les escales de corda que els van tirar des de dalt. En tot i això els que ho van tenir més dur van ser els soldats dels Terços de Flandes que custodiaven cada una de les barques, els quals una vegada carregats els moriscos havien de tornar al lloc de sortida. El vent per poc els fa arribar a Àfrica primer que els expulsats. Joanet estava a l’aguait i ho va tornar a solucionar.

Les càmeres de Thalassa i les que s’utilitzen en aquesta activitat van tenir l’oportunitat de gravar imatges d’autèntic dramatisme, i sense ficció.

Etapa Amposta - Port dels Alfacs, dimarts 15 de juny

2010-06-20T12:23:00.000-07:00

Avui feia exactament 400 anys en que sortia del Port dels Alfacs el primer carregament de moriscos, amb els expulsats procedents de Lleida, Aitona, Seròs, Fraga i Mequinensa, els mateixos que commemorem en aquesta baixada. El lloc d’arribada als Alfacs era concretament a la platja del Pipí de La Ràpita, i a priori pensàvem que seria l’etapa més complicada de tota la baixada, i així va ser.
Del riu es va passar al antic Canal de Navegació reconvertit actualment en canal de reg, en arribar a la resclosa del canal es va passar al desguàs dels Ullals de Baltasar, i passant pel costat de l'Encanyissada ja per la tarda es va entrar a la Badia. Una vegada dins del Port dels Alfacs, amb un fort ponent de cara es va arribar fins l’espigó principal del Port de La Ràpita.
Des de l’espigó hi van haver molts de dubtes de com superar la distància entre aquest i la platja de Pipí, trajecte que s’havia de fer amb fort onatge de costat. Finalment amb el suport d’un vaixell "pirata" i Joanet amb la seva pneumàtica, les agosarades muletes van aconseguir arribar al seu destí, rebent una magnífica rebuda, malgrat lo tard que era i les intempestives condicions meteorològiques.
S’havia estat navegant ininterrompudament des de les 11,00 hores fins les 9 de la nit, menjant només dos salvadors talls de coc que ens van arribar a mig dia procedents del Poble Nou.
Per això les pastes de l’arribada van parèixer celestials.

Etapa Tortosa - Amposta, dilluns 14 de juny

2010-06-20T12:08:00.000-07:00

Avui s'han agregat nous expulsats a l'expedició, i el viatge de Tortosa a Amposta s'ha realitzat sense cap problema ajudats pel excel·lent caudal que porta l'Ebre. Però això si, un aigua clara i transparent, sense camp vestigi dels sediments que necessita el Delta, aquests es queden dins dels embassaments disminuint la seva capacitat, però això no importa, quant els interessi en faran d'altres, guanyant més diners i destruint nous valls i pobles.
Es passa pel costat del voraç xuclador d'aigua dels canals, i qui sap si també del riu, que alimenta funests conglomerats químics i turístics d'altres conques, que apart d'engreixar algunes insaciables butxaques, només serveixen per empitjorar la qualitat de vida de la gent que hi viu al seu voltant.
A l'arribada a Amposta ens esperen i obsequien amb una degustació de productes del Delta, i fantàstic, hi havia xapadillos de tenca i d'anguila, una important herència de l'època àrab. Amb la degustació les dificultats de la pluja es fan menys molestes.

Campament a Tortosa, diumenge 13 de juny

2010-06-19T02:49:00.000-07:00

El dia d'acampada a Tortosa els moriscos el van aprofitar per anar a dirigir les plantades tradicionals de l'arròs a Deltebre i al Poble Nou del Delta.
Com es sabut els àrabs varen ser els que van introduir el cultiu de l'arròs a la península, i els moriscos, eren experts en canalitzacions, tècniques de rec, i cultiu de l’arròs, es per això que les persones que participaven en aquesta baixada estaven a la vegada també fortament involucrades en la organització de les plantades tradicionals de l'arròs que es realitzaven aquest diumenge al Delta de l'Ebre.

Etapa Xerta - Tortosa dissabte 12 de juny

2010-06-17T05:32:00.000-07:00

Ens avisen de que l'Ebre va creixut i de que s'han suspès algunes activitats que hi havia programades al riu, sembla ser que el Segre baixa una mica esborrajat per les últimes pluges, i que els pantans de Riba-roja i Flix li donen pas.
Per als nostres experts barquets de perxar això no es cap problema, una vegada superada la baixada pel Cinca, per molt creixut que vagi l'Ebre no representa absolutament cap problema.
Sortim una mica tard perquè amb la corrent que porta l'aigua el trajecte fins a Tortosa es presenta fàcil, d'aquesta manera gaudim una mica més de la hospitalitat de la gent de Xerta.
Pel camí tornem a trobar a Pedret amb el seu forabord que ens ve a donar suport.
L'arribada a Tortosa pel riu esdevé majestuosa, amb tots els recintes emmurallats encarant al riu, un goig per al nostre càmera, que aprofita per fer unes interessants gravacions des de una perspectiva espectacular i molt poc coneguda.

Etapa Benifallet-Tivenys/Xerta, divendres 11 de juny

2010-06-11T15:26:00.000-07:00

Benifallet rima en pastisset! Bon dia, esmorzar de pastissets acabats de fer al forn de llenya de la pastisseria La Campana. Bona gent. Entrem i descobrim quatre dones madures plegant pastissets: simpàtiques s'alegren de la presència dels jóvens moriscos. Natros quedem captivats per l'elegància de l'ancestral art del pastisset. De xocolate, de cabell d'àngel i de mil gustos més.
Segons l'alcalde, lo pastisset és la senya identitat del poble, és lo tret més representatiu heretat de la cultura musulmana. L'home no coneix cap altra herència de la cultura morisca, diu que no està documentat tot i que sap que el mateix nom del poble, l'origen primer, és àrab: Benifallet (fill de Fallet).
Lo nostre cuiner, lo moreno, mos fa un "arròs en tot" boníssim (arròs, fesols, ceba tendra, espècies, abadejo....)Lo mengem dins les pitances del ceramista Papasseit de Miravet. Les pitances són uns plats fondos que serveixen per menjar drets i fins i tot aguantant els moviments de la barca. Mentrestant arriba una tribu de jubilats alemanys en piragua riu avall. Al costat de l'embarcador els veiem arribar i, de vegades, bolcar. Pateixen però xalen los bandidets.
Lo riu baixa ple. La gent de les comportes han decidit obrir perquè plou fort i se veu que lo preu del kilowatt va alt (filosofia Polet). Natros mos llancem riu avall i la ploguda és considerable. Entre el fred i el goig mos passa desapercebuda la desembocadura del Canaletes i impassible mos contempla lo poblat ibèric i la Cimentera.
Una mica gelats passem l'assut per l'enclusa. Un ascensor hídric, màxima expressió del control sobre el riu (passes l'assut sense haver de baixar de la barqueta de perxar). És un moment inèdit per a la senzillesa de la nostra ruta morisca. Lo descens continua plaent. L'any que ve potser entrarem a Tivenys, avui mos esperaven molt amables a Xerta. Mos queda lo cuquet de Tivenys però mos han invitat a la botifarra de Xerta. Més d'un s'ha tornat a llepar els dits.
Lo xiringuito mític de Xerta té algo especial. És quasi la una de la nit i acabem d'escriure estes paraules. Sona Bob Marley i una visera de camionet reciclada damunt del xiringuito diu:"sol de invierno". Tots els hiverns tenen bon sol. Avui hem at apreciat lo sol més que mai. Feia núvol i ventet i estàvem xopets riu avall: el més gran plaer ha estat tornar a rebre el sol, com sol d'hivern.

http://www.lariberadebre.com/asco/

Etapa Miravet-Benifallet, dijous 10 de juny

2010-06-11T12:39:00.000-07:00

"Sempre en l'aigua, vora l'aigua, sempre amunt i avall, amunt i avall de l'aigua..." així diu la cançó i així seguim lo nostre camí. Una de les imatges més belles que s'han dibuixat a les nostres retines ha estat passar arran de les cases de Miravet riu avall... lo riu aguanta el poble, lo poble s'assoma al riu. Una miqueta més a baix queda un vell molí morisc que diuen que és veí, entre algues, d'una assut tragada pel riu.
Lo riu baixa ple i gairebé no cal remar. Arribant a Benifallet passem per l'esquerra de l'illeta que se forma abans de superar el pont. És un indret màgic on los bolets creixen feliços a les soques dels xops. Algú proposa fer-ne una truita però no ens atrevim: som moriscos del segle XXI, millor uns "bocadillos" al bar del poble!
Posem lo campament voreta riu i les hores passen entre notes de la guitarra de Lluc, migdiadeta i classe de tirar el rall per part del nostre capità: una classe necessària "per si a cas" mos toca apropar-nos al medi a aconseguir menjar si un dia els estants del supermercat no estan gaire plens (filosofia Polet).
Entretant segueix creixent l'expedició morisca expulsada. Milkà, una morisca basca de somriure infinit, s'escapa de la temporada de la cirera miravetana atreta per la hipnosi morisca. És una bona nit d'estrelles i trons cap a una prometedora albada.

Móra d'Ebre-Miravet, dimecres 9 de juny

2010-06-10T09:44:00.000-07:00

La pluja, rítmica, esdevé la melodia de la jornada. Polet trau lo cap lo primer i fa pujar subtilment lo cabal de l'Ebre. Esmorzem coca de lladrons i lo cafè del capità cavero mos torna a mimar. L’anarquia del riu fluctua d’esquerra a dreta i lo ritme de la corrent mos acompanya en poc més d’una hora a dos curves de Miravet.
Los que acostumem a anar de cara a vent i a contracorrent avui arribem abans de l’hora convinguda. La barcassa de Miravet, l’única del riu Ebre que funciona nomes en la força de la corrent, contempla solitària una sessió de fotos antigues en lo rall al coll, Polet diu que a vegades la barcassa se presenta sense avisar en mig de la boira.
Lo castell de l’antiga ciutat templària observa imponent com mos reben atents l’alcalde i dos regidors. Lo moment queda immortalitzat per diferents càmeres famolenques i los carrers de Miravet tornen a transpirar com aquells que n’han vist de tots colors.
L'església vella mos rep tant bella com decadent. Construïda per aquells moriscos que volien ser cristians nous i van ser eludits per la pietat cristiana, les seues parets no poden aguantar més unes pintures que, potser morisques, no sembla que interessen al bisbat.
Les nostres coneixences flueixen com lo riu a la placeta miravetana: una basca, un vinater universal, una parella maltractada per la SEAT barcelonina… Polet diu que també hauríem de documentar los periples nocturns… Nit i dia són fina ironia.

Etapa Ascó-Móra d'Ebre, 8 de juny

2010-06-08T23:21:00.000-07:00

Cansats per l’intens dia a Ascó hem dormit com moriscos vora riu, al costat de l’embarcador. La gent del poble ens ha portat esmorzar, novament amb una exquisida amabilitat. Quan hem sortit ens han vingut a fotografiar en tres o quatre punts diferents del recorregut. La baixada ha sigut plàcida. Passant per Garcia un grup de cirulos gegants han xocat contra una de les embarcacions i gairebé la fan bolcar, o això els ha semblat als moriscos que s’han assustat molt. Garcia compta amb una barcassa semblant a la de Flix mentre que la d’Ascó ha desaparegut.
Pel camí Mariano Cebolla, fotògraf ebrenc, contribueix a la immortalització morisca. Els moriscos que més aviat ens sentim com penedits cristians nous mengem uns bocadillos de pernil salat a les barques lligades als xops vora riu. Lo paisatge mos torna a atrapar i unes lletres a l’estil de Hollywood ens indiquen que estem a Móra d’Ebre. Algunes persones ens reben amablement mentre lo morisc Rafeta practica una maniobra arriscada que gairebé el remulla de dalt a baix. Descansem, mengem, rebem la visita de dos morisques i un morisc fugitius de l'expedició a l’alçada d’Ascó, celebrem els 23 anyets (o eren 32?) de l’amic Rafeta i dormim com morisquets.

Etapa Flix-Ascó, 7 de juny

2010-06-08T22:17:00.000-07:00

Un retó i tres morisques fadrines s’afegeixen a l’expedició dels expulsats del segle XXI i Flix escolta novament després de 400 anys la lectura del bando d’expulsió per part d’un soldat reial dels Terços de Flandes. Polet, capità morisc de l’expedició, treu un peix desconegut d'un gànguil que els moriscos havíem calat al riu i llegeix un escrit de Jaume Aymerich, procurador general de la baronia de Flix, referint-se a l'arribada a Flix el 7 de juny del 1610 dels moriscos expulsats de les seues terres.

“Avui dilluns que compten als 7 del corrent mes de juny son arribats a esta ribera de Flix los moriscos de Lleida, de Fraga, de Serós, de Mequinensa i de Aitona posats a catorze o quinze barques entre grans i xiques en que i poder anar posades de quatre mil persones compresos los minyons han desembarcat i posat amb tant sosiego quietud com si portaren tres mil homes de guarda amb sols la companyia de don Alex de Marimon amb els seus criats i alguns comissaris que a partir..."

Les morisques de la ribera són unes remadores valentes i la baixada no se fa gens pesada. L’expedició supera un escull de pedres arribant a Ascó i les morisques aprofiten un descuit dels Terços de Flandes per amagar-se pels carrerons d’aquesta localitat, en concret al Pou de la neu. Després, penedides per haver deixat sols als companys moriscos tornen amb un bon tiberi que gaudim agermanats vora riu. Lo poble d'Ascó ens fa una calorosa acollida, la colla del geperut i el professor Jordi Ferrús ens traslladen a l’Ascó morisc i ens adonem que les pedres d’Ascó parlen de mil cultures que ens colpeixen com batecs perennes de la història. Mentrestant, els cirulos passegen indòmits pel costat de la central nuclear.

Acampada a Flix diumenge 6 de juny

2010-06-06T10:14:00.000-07:00

Avui es complien exactament els 400 anys en que els moriscos expulsats de Lleida, Aitona, Seròs, Fraga i Mequinensa estaven concentrats a Flix, preparant la baixada conjunta de tots.
Degut a aquesta reagrupació i al nostre objectiu d'intentar seguir fidelment en la nostra baixada el cumpliment dels 400 anys d'aquesta tragèdia, avui hem estat tot el dia acampats a Flix.
El lloc on s'ha acampat està al costat de la barcassa de Flix, però al costat contrari del poble. Es un bon lloc perquè permet estar aïllats i a la vegada ser perfectament visibles des d'alguns carrers de la localitat. S'ha tornat a calar un gànguil, a veure si cau alguna cosa i ens hem esmerat una mica més en preparar el campament.
Hem rebut algunes visites i agraïm especialment les dels que han vingut de més lluny, com les del Delta i Lleida.
Durant aquesta acampada, com sempre, s'ha anat a visitar el poble a fer pedagogia d'aquesta expulsió, on ens ha sorprès, a natros i als de Flix, una violenta tormenta que en qüestió de minuts ha desfet totes les catifes de flors, que es tradicional que es facin a Flix tots els anys en el dia d'avui per motiu d'una festa religiosa cristiana. Dels 400 anys de la nostra expulsió, res de res, excepte la visita de Pere Muñoz, un senador i ex alcalde d'aquesta localitat que es professor d'història i te treballs publicats sobre Flix i la expulsió dels moriscos.
De totes formes tota la gent amb la que hem contactat, com per tot, s'ha mostrat molt simpàtica i interessada.
Per la nit i ja amb la barcassa tancada, s'ha tingut que fer un rescat amb els barquets d'una part de la expedició que s'havia quedat aïllat al costat del poble.

Riba-roja - Flix dissabte 5 de juny

2010-06-06T09:35:00.000-07:00

Avui avans de sortir hem tingut el plaer de fer una visita guiada per tots els vestigis moriscos de Riba-roja, guiats atentament pel propi alcalde, el qual ens ha donat interessant informació del passat morisc de la localitat.
Aquesta profitosa visita i el trajin del traslladant les barques d'un costat a l'altre de la presa ha endarrerit notablement la sortida.
Al poc rato de iniciada aquesta etapa ens hem topat de cara amb una forta ponentada (en cavero) o garbinada (en rapitenc).
Digues-li com se li digui el cert es que ens ha fet posar tots els sentits i forces en palejar, intentant superar el vent i les ones. Aquesta navegació s'ha fet dins de l'embassament de Flix.
A meitat camí, dalt dels barquets, mentre ens aguantaven agarrats a les canyes perquè el vent no se'ns emportés enrera ens ha fet uns bocates combinats els quals hem engollit acompanyat d'un parell de tragos de vi. I altra vegada a la pelea amb el vent i els colls.
Aquestes dificultats ens han impedit gaudir com calia, de la reserva natural de Seves, la qual varem vorejar completament.
Finalment ja extenuats hem arribat a la presa de Flix, on ens esperaven Arturo i Silvia que ens han donat ànims, ajudat a sortir, i avituallat.
Desprès de recuperar forces altra vegada a traslladar els barquets d'un costat a l'altre d'una presa. Hem acampat al costat de la barcassa de Flix.

Matarranya- Ribaroja divendres 4 de juny

2010-06-05T03:26:00.000-07:00

La sortida de Matarranya va ser costosa i amb molt de sol, pareixia que no féssem avant, de quan en quan ens anàvem refrescant, fa dies que tenim el cul roig de tantes hores sentats a les barquetes i de fer força amb els rems, al voltant de les 7 de la tarde arribem a la pressa de Riba-roja i ens toca fer nit allí mateix, perquè no ens dona temps de carregar les barques i portar-les a l'altre cantó, ho deixarem per demà al matí. El sol a brillat amb molta força i encara que no ho paregui ens ha deixat mig torrats, l'Elena es disposa a preparar un ranxo per a carregar piles i poder descansar en la panxa plena, i ens ha preparat arros, fesols i mil i una coses juntes, estava boníssim, per a llepar-se els dits.

Mequinenza- Matarranya dijous 3 de juny

2010-06-05T03:13:00.000-07:00

De bon mati ja tenim les barques vora el riu i ens preparem per emprendre la jornada. Avui serà un dia en poca corrent, però tots els moriscos ho emprenen en ganes, el tram de riu es molt tranquil, baixem relaxats i admirant totes les raconades. A meitat del camí ens trobem amb uns amics que ens han vingut a veure com estàvem, ells pujaven riu amunt amb una embarcació petita; es el senyor Pedret pare i fill i ens porten una nova morisca que vindrà a passar uns dies en natros. Ella es l´Elena Maureso i en poc ratet ja esta embarcada a les barquetes i remant com la que més. Ens han portat uns quants fruits secs, una bota de vi i una miqueta de ranxo per a ficar entre pa i pa.
El campament es revifa i els moriscos tornem agafar forces per arribar al Matarranya. Ens creuem amb moltes especies d´ocells que van planejant pel riu amb una tranquil·litat i un silenci que relaxa als més alterats. En arribar a l´embarcador de Matarranya ens disposem a pujar fins al poble de Fayó, un poble molt tranquil i amb una gent molt salerosa, que enseguida ens donen conversa i ens inviten a conèixer la seva població. En fer-se fosc comença apretar la gana i l´Elena ens prepara una arròs en abadejo que torna a deixar a tots en les piles carregades. La gent de Fayó ens deixa una casa vora l´embarcador a que puguessem fer el ranxo i menjar tranquils, ddesprés al tard, Lluc agafa la guitarra i ens fa uns quants temes per a poder emprendre la nit, juntament amb una bona colla de nous amics de Fayó i ben entrada la matinada ens despedim i mo n´anem a dormir......que demà ens espera una nova jornada de pales i sol.

Fraga- Mequinenza, dimecres 2 de juny

2010-06-05T02:44:00.000-07:00

La sortida de Fraga va ser excepcional, ens van venir a rebre el la gent del club de piragua i ens van aconsellar per a poder capejar els ràpids del riu, Polet no ho tenia molt clar, no sabia si les barquetes aguantarien este trote, també va venir a veure'ns una periodista que ens va entrevistar i ens va fer 4 fotos per a la revista de Fraga. El riu baixava en força i no teníem que remar molt, va ser molt agradable i molt refrescant, en arribar a Mequinensa les aigües es tranquil·litzaven i començàvem a remar sense corrent, la qual cosa ens va fer enrellentir una mica la marxa i les palades cada cop es feien més pesades, desprès de buscar i buscar vam trobar una raconada de riu on vam muntar el campament, des d'allí es veia el castell de Mequinensa reflexat al riu.

Va ser una nit màgica sense vent i en un cel estrellat, la gent de la Fata Morgana de l'Ampolla ens van trucar a la nit mentre sopàvem i ens van dedicar una cançó que va fer posar els pels de punta a tot el campament, a partir d'ara començarem a navegar per dins dels embassaments i tots sabem que serà moooolt més costos, però per tot el demés........avant!

2010-06-05T02:39:00.000-07:00

2010-06-02T01:01:00.000-07:00

2-3 juny (Fraga - Mequinenza)

2010-06-02T00:33:00.000-07:00

1 de juny de 2010 (Serós - Granja d'Escarp)

2010-06-01T23:37:00.000-07:00

Avui les condicions del riu eren similars a les d'ahir, el nombre de participants els mateixos i com ja teníem el remolc arreglat, les piragües al lloc de sortida i tot preparat, això ens ha permès passejar la nostra identitat morisca pel poble i fer pedagogia d'aquest aspecte tant fosc de la nostra història.

Es sorprenent la poca informació que tenen la mateixa gent de Seròs d'un aspecte tan determinant de la seva història, i de la manera tan confusa com s'interpreten, comparant la problemàtica actual de la immigració africana, amb la marginació i posterior expulsió dels catalans que hi havia en aquests pobles quant van arribar els conquistadors cristians.
Avui però ha succeït un fet extraordinari. Avui hem dinat!!!. L'últim dia que varem dinar va ser el 28 de maig, desprès hem anat pegant un mos aquí un mos allà, ahir només una bossa d'anous i un capseta de pastissets per a tots. El Moreno, el cuiner oficial, s'ha lluit per primera vegada, i mentre uns anaven fent pedagogia, ell anava analitzant a cada botigueta que oferia alguns dels aliments de la època evitant les patates (llavors encara no s'havien introduït) i altres aliments o formes de menjar més recents, i a migdia ens va preparar com si fos de fórmula màgica, un arròs en tot, i una ensalada múltiple en ingredients.

31 de maig (Aitona-Serós)

2010-05-31T14:47:00.000-07:00

Son les 23.56 del dilluns día 31 de maig. Hem aconseguit connectar a Sanson i Dalila, l´ordenador de butxaca i l´usb.....Se n´acaben d´anar 2 amics de Serós que ens han portat unes cervesetes per passar el tràngol d´avui, ha fet una mica de vent i el tema de perxar no es fàcil com mos pensàvem. Desprès de portar el remolc a soldar hem sortit d´Aitona acompanyats de xikuelos i els seus pares que sortien del cole i ens han vingut a despedir, fent-mos les recomanacions sobre el riu i 4 anecdetotes d´Aitona, com un barri anomenat la moreria i unes troballes que es van fer al poble al 1972, fent reformes a una casa van trobar una doble paret amb 2 corans a dins en unes fundes de pell de cabra, que a día d´avui estan a Lleida. També ens han dit dit que la gent d´Aitona de malnom els diuen "moros", i desprès de fer-los l´explicació que s'havien expulsat a 136 famílies 724 persones, a alguns d´ells els ha sobtat aquesta informació perquè desconeixien una mica el tema.

Ens han dit que per estes terres hi ha una dona que es diu Montse Monjó que ha fet una tesis doctoral sobre la expulsió dels moriscos d´aquestes terres de Lleida, intentarem buscar informació sobre aquest treball per informar-mos una mica més. ¿¿Ens podríeu ajudar??

A vore si algú s´anima!!!.
La baixada D´Aitona a Serós ha tingut unes quantes aventures, com una colla de pescadors de sirulos que tenien tot el riu ple de canyes i hem tingut que passar per baix dels fils, després algún ràpid a causa de l´hidroelèctrica que polet diu..."segons lo preu del kilowatt, amollen mes o menos aigua".

Un cop a Serós hem tingut que canviar de banda per muntar el campament, trencant la nit hem perxat i palejat en contra la corrent per poder trobar un lloc tranquilet per muntar campament,nous i 2 pastissets de Benifallet que estaven deliciosos, i ara casi a les 12 i mitja ja estem a punt per anar a a dormir perquè demà ens esperen unes quantess aventures mes. El temps es bo, fa una mica de vent i les fulles dels arbres fan un sorollet que incita a descansar i relaxar-se. Així que desprès d'un dia així anem a descansar un ratet.

Notes:

Polet: l´escena de veure creuar un ramat d´ovelles saltan un afluent petit que donava al Segre i escoltar un munt de moixonets cantar ha sigut un bon record del dia.

Josep Juan: Hem viscut situacions emocionants pel contacte que hem tingut en un riu que desconeixia, i que ens agradat vore que encara esta viu i transmet la vida que te.

Moreno: una de les coses mès boniques ha sigut que tots els problemes que han sortint s´han solucionat en alegria.

Eva: Navegant pel Segre pensava que som privilegiats per poder fer una baixada amb la vestimenta de moriscos . Sentir la corrent riu avall, canya per a perxar i puntona, tota una tradició Deltaica que ens ha permès riure i disfrutar de la baixada!! Una aventura!!!

Juan (Ratón) : Natros , lo que hem pensat ha sigut que com hi ha gent que paga 2.000 euros per una pulsereta i anarsen al Carib, quan aquí tenim un munt de opcions més naturals i més sanes de disfrutar de la natura. Això és massa!!!

Rafa: creuar el riu en contracorrent i a punt d´amagar-se el sol ha estat tota una aventura.

LLuc: entre pastisset i pastisset hem matat lo cuquet

30 de maig (Manifestació a Barcelona)

2010-05-31T09:04:00.001-07:00

Després d'una llerga jornada a Lleida, els membres de l'expedició de la baixada van anar a la manifestació en contra dels transvasaments celebrada el passat diumenge a Barcelona on milers de persones van inundar alguns carres i la plaça de la Catedral.

29 de maig (l'inici de l'éxode)

2010-05-31T02:50:00.001-07:00

El dissabte dia 29 van arribar a Lleida els membres de la baixada en puntona des dee Lleida a Sant Carles de la Rápita, on desprès dels actes commemoratiuss van embarcar al Segre per tal d'iniciar l'èxode. Els actes organitzats per l'Ateneu Popular Ponent van ser iniciats al barri de la moreria, al carrer Obradors. Desprès els moriscos es van traslladar al Pont Vell de Lleida per iniciar la sortida. 12 persones en puntona van recórrer el primer tram de la baixada.

Els medis de comunicació es fan ressò de la commemoració tan a Lleida com de la roda de premsa feta a la Ràpita.

http://www.teveon.tv/televisio.php?id=4500&tematica_video=10&id_programa=0

http://www.araponent.cat/noticia/5051/lleida-commemora-els-400-anys-dexpulsio-dels-moriscos
http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=76358&tx_ttnews[backPid]=685&cHash=62d286202a
http://www.segre.com/ca/detall-de-la-noticia/article/lleida-reviu-lexpulsio-dels-moriscos/240/

Bona Baixada!!

Inici de la expulsió i sortida de Lleida

2010-05-26T14:29:00.000-07:00

Inici de la baixada.

Aquest dissabte s'iniciarà l'acte de la baixada commemorativa dels 400 anys de la expulsió dels moriscos.

Començarà a Lleida, lloc d'on van sortir els primers expulsats pel riu Segre.

Per organitzar l'acte de Lleida hem comptat amb la valuosa col·laboració de l'associació Ateneo
Popular de Ponent, la qual ha preparat els permisos i a organitzat l'inici d'aquesta baixada.

Els actes s'iniciaran a les 11,00 hores a l'antic barri de la moreria de Lleida (carrer Obradors, en la plaçeta enfront de la FECOLL), en un acte d'homentage i recordatori d'aquests fets.

Desprès s'anirà caminant pels carrers San Anastasi, Arajol, plaça de la Catedral, Av. Blondel i la pasarela Liceo Escolar per acceder al riu on estaran les barques.

Una vegada allí embarcaran a les barques i iniciaran el descens pel Segre.

Per participar en aquest acte només cal estar el dissabte a les 11,00 al carrer Obradors, millor si es va amb roba ambientada en el segle XVII, i acompanyar als expulsats fins el Segre on han d'embarcar.

Carta d'un amic

2010-05-14T11:19:00.000-07:00

El dia 13 de maig hem van entregar una carta enviada per correu urgent amb matasellos de Massamagrell (València).

No posava cap nom i deia textualment:

AMIGO POLET

He leido tu articulo en la revista Todo Parque de enero de 2010 nº 33 y quiero hacerte algunas aclaraciones.

Nosotros fuimos invadios durante 800 años y lo logico es que en algún momento recuperaríamos nuestra identidad, aunque a ti parece que te sabe mal.

Se expulsaron los moriscos que no se quisieron integrar con las normas que impuso el Rey, teniendo en cuenta que eran invasores e impusieron sus normas cuando invadieron.

¿Que pasa con vosotros que estáis haciendo la vida imposible a los que no hablan Catalan, que se tienen que marchar a otras provincias? ¿no es ésta una forma de expulsión por no querer integrarse? y eso que no son invasores.

El anticatalanismo lo estais fomentando vosotros a nivel de España y a nivel de Valencia, nos estáis machacando con los Paisos Catalans, con la Cuatribarrada, estais subvencionando al BLOC para crear malestar con la lengua, no dejais que venga el agua que sobra del Ebro, estais torpedeando nuestro progreso chantajeando al gobierno para retrasar las infraestructuras, primero la Auto Via y luego la alta velocidad, nos habéis metido la TV3 y no dejáis que se vea en esa comunidad Canal 9.

Te preocupa que no hablemos catalán y es que no lo queremos hablar, el tiempo que pierden los niños aprendiendo la lengua de pueblo más valdría que lo dedicaran a aprender una lengua de habla mundial, por ejemplo, entre el Español y el Inglés puedes ir a todo el mundo y con el catalán lo tiene claro incluido en Cataluña.

Arreglar vuestros problemas, que no son pocos, y dejar a los demás en paz y si Zapatero os da la independencia el resto de España sabrá continuar sin vosotros no penseéis que sois imprescindibles pues es de mal nacido el que no es agradecido y vosotros más que nadie tenéis que dar muchas gracias por las preferencias que siempre habéis tenido con los gobiernos.

Un saludo de un Valenciano descendiente de los moriscos que se integraron.

Ufff. com està el pati, i això que diu que es amic meu.

El perquè d'aquesta baixada.

2010-05-11T09:07:00.000-07:00

En el mateix moment en que es compliran els 400 ays.

Aquesta baixada es realitzarà coincidint exactament amb els 400 anys de la expulsió i baixada pel riu de la població realment autòctona de Lleida, Aitona, Seròs, Fraga i Mequinensa, als quals el 15 de juny de 1610 van embarcar a les galeres reials al Port dels Alfacs, amb l'objectiu d'abandonar-los (els que arribaven) al Nord d'Àfrica.

Aquest primer embarcament està més ben detallat que els posteriors, sembla que desprès de la sortida del primer viatge i per falta de vaixells suficients, es va acumular molta gent a la zona de Sant Carles, al costat del Port dels Alfacs. Al gran drama que significava la expulsió s'hi va afegir una caòtica concentració humana en un lloc despoblat ni sense menjar.

Fotos i detalls de la vestimenta dels soldats.

2010-05-09T11:32:00.000-07:00

Fotos de l'acampada itinerant

2010-05-09T11:19:00.000-07:00

L'acampada que es realitzarà en cada etapa a la vora del riu per passar la nit, es realitzarà de manera similar i improvisada com es va tenir que fer en aquell moment.

Fotos vestuaris moriscos.

2010-05-09T08:08:00.000-07:00

FOTOS DE LA ROBA DELS MORISCOS
Aquestes fotos son per donar idea de com ha de ser la roba de les persones que han de participar en la baixada, i en els actes que es realitzaran a les acampades i actes culturals posteriors.

Les fotos pertanyen a una pel·lícula que es va realitzar sobre aquesta expulsió, i en la que es van seguir rigorosament alguns elements històrics, entre ells el de la vestimenta.

Calendari de la baixada pel riu

2010-05-09T02:34:00.000-07:00

29 de maig. (dissabte)
Sortida de Lleida i embarcament al Segre. Sortir les barques navegant.
A Lleida en aquest primer embarcament es van expulsar 29 famílies, un total de 140 persones.

30 de maig. (diumenge)
Tota la colònia de moriscos expulsats, es trasllada a Barcelona a una manifestació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, per defensar un caudal digne per als rius catalans.

31 de maig. (dilluns)
Sortida de Aitona i embarcament al Segre. Sortir les barques navegant.
A Aitona es van expulsar 136 famílies, un total de 654 persones.

1 de juny. (dimarts)
Sortida de Seròs i embarcament al Segre. Sortir les barques navegant.
A Seròs es van expulsar 179 famílies, un total de 783 persones.

2 de juny. (dimecres)
Sortida de Fraga i embarcament al riu Cinca. Sortir les barques navegant.
A Fraga es van expulsar 64 famílies, un total de 304 persones.

3 de juny. (dijous)
Sortida de Mequinensa i embarcament al riu Ebre. Sortir les barques navegant.
A Mequinensa es van expulsar 49 famílies, un total de 265 persones.

Aquestes 2.146 persones, entre catalans i aragonesos de la zona de l'Ebre i Baix Cinca, van ser els primers que van ser embarcats el 15 de juny de 1610 en aquesta nefasta operació que representem en aquesta baixada.

3 de juny. (dijous)
Desprès de sortir de Mequinensa pel matí, per la tarda s'arribaria a la desembocadura del riu Matarranya, on s'acamparia per passar la nit.

4 de juny. (divendres)
Matí sortida de la desembocadura del riu Matarranya.
Tarda arribada i muntatge de l'acampada per passar la nit a Riba-roja.

5 de juny. (dissabte)
Matí sortida de Riba-roja
Tarda arribada i muntatge de l'acampada per passar la nit a Flix.

6 de juny. (diumenge)
Acampada tot el dia a Flix, en aquesta localitat van estar alguns dies acampats els expulsats de Lleida (els quals van arribar primer) a esperar als que venien dels altres pobles.
A Flix se'ls va agrupar a tots, i junts van fer el descens de l'Ebre fins el Port dels Alfacs.

7 de juny. (dilluns)
Matí sortida de Flix.
Tarda arribada i muntatge de l'acampada per passar la nit a Ascó.

8 de juny. (dimarts)
Matí sortida de Ascó .
Tarda arribada i muntatge de l'acampada per passar la nit a Mora d'Ebre.

9 de juny. (dimecres)
Matí sortida de Mora d'Ebre.
Tarda arribada i muntatge del campament per passar la nit a Miravet.

10 de juny. (dijous)
Matí sortida de Miravet.
Tarda arribada i muntatge del campament per passar la nit a Benifallet.

11 de juny. (divendres)
Matí sortida de Benifallet.
Tarda arribada i muntatge del campament per passar la nit a Xerta.

12 de juny. (dissabte)
Matí sortida de Xerta.
Tarda arribada i muntatge del campament per passar la nit a Tortosa.

13 de juny. (diumenge)
Acampada tot el dia a Tortosa.
En record a tots els que sen van haver d'anar,
i als nostres avantpassats que es van escapar

14 de juny. (dilluns)
Matí sortida de Tortosa.
Tarda arribada i muntatge del campament per passar la nit a Amposta.

15 de juny. (dimarts)
Matí sortida de Amposta.
Tarda arribada als Alfacs i embarcament a les galeres.

Com es farà la baixada

2010-05-09T01:20:00.000-07:00

Aquesta baixada pel riu es farà coincidint exactament amb el compliment dels 400 anys del primer embarcament de moriscos catalans i del Baix Cinca que es va fer als Alfacs.

El 29 de maig sortir de Lleida pel Segre. El 29 de maig es sortirà de Lleida pel Segre i posteriorment, es realitzaran sortides simbòliques de Aitona i Seròs a embarcar també al Segre i de Fraga al Cinca. Desprès fer l'últim simbòlic embarcament a Mequinensa, ja a la confluència del Segre, Cinca i Ebre.

Aquest llocs, Lleida, Aitona, Seròs, Fraga i Mequinensa, varen ser els principals orígens dels moriscos embarcats en la primera expedició d'expulsats que va sortir dels Alfacs. Posteriorment durant tres mesos, s'anirien repetint els embarcaments amb els aragonesos i la resta de catalans de les Terres de l'Ebre que no es van poder escapar.

El 6 de juny concentració a Flix. El 5 i 6 de juny s'instal·larà a Flix l'històric campament on se'ls va agrupar a tots.

El 15 de juny haver arribat a Sant Carles de la Ràpita. El 15 de juny, dia en que van ser embarcats a les galeres de l'armada reial per transportar-los al nord d'Àfrica, haver arribat al Port dels Alfacs, on finalitzarà l'activitat de la baixada.

Activitats posteriors. Posteriorment al descens pel riu, i durant els tres mesos que van durar les expulsions des del Port dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita s'organitzaran actes culturals relacionats amb aquest aniversari.

La baixada pel riu es farà en puntones menudes, embarcacions planes adequades per navegar en poc caudal, amb una capacitat entre quatre i sis persones, fàcils de treure i entrar a l'aigua amb les mans i impulsades per perxes, pales i rems, tal com era la navegació fluvial en aquella època. Els participants aniran vestits i menjant el més semblant possible a com ho feien els camperols del sud de Catalunya al 1610.

La participació està oberta a tothom i es podrà participar:
- Baixant en barca un o més dies pel riu.
- En alguna acampada o acte al sec.
- En alguna tasca organitzativa.
- En l'aportació o confecció de material o vestits per la baixada.
- Facilitant informació cultural sobre aquest tema.
- Organitzant algun acte en els pobles riberencs per on es passarà.
- Amb actes culturals en els llocs on es van produir aquestes expulsions.

Seria interessant que la gent, les administracions i les institucions culturals, turístiques i econòmiques de la part finals del Segre, Cinca, i Ebre aportessin el seu granet d'arena.

L'objectiu de la baixada és poder realitzar en aquest aniversari un original acte cultural conjunt entre Lleida, Baix Cinca i Terres de l'Ebre, i a la vegada instaurar una atractiva ruta turística, cultural i esportiva, riu avall, amb molts de recursos i possibilitats.